■ popa1

Etimologia: del ll. pŭppis, íd.; la -a es deu a l’influx del gènere fem. del mot i també segurament al del terme oposat prora ‘proa’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. construcció naval
    1. Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
    2. per extensió Part posterior d’una embarcació de vela, compresa entre la secció vertical transversal que conté el pal major i la popa pròpiament dita.
    3. per extensió Part posterior d’un vaixell considerat dividit en tres parts iguals, per la seva eslora, des de la proa.
    1. amb la popa primera nàutica Amb la popa per davant, anant l’embarcació enrere.
    2. anar en popa (o anar vent en popa) nàutica Navegar amb el vent bufant per la popa.
    3. anar en popa (o anar vent en popa) figuradament Anar prosperant ràpidament.
    4. anar en popa rodó nàutica Navegar amb el vent bufant en la mateixa direcció i en el mateix sentit del rumb.
    5. córrer en popa nàutica Córrer una empopada.
    6. de popa a proa nàutica En la direcció longitudinal d’una embarcació.
    7. donar la popa nàutica Córrer en popa.


    3. Vegeu també:
    popa2
    popa3