planar2

Accessory
Etimologia: de pla3 1a font: 1460, Roig
Body
    verb intransitiu
    1. Sostenir-se un ocell enlaire amb les ales esteses, sense alabatre. L’àguila planava per sobre nostre.
    2. aeronàutica Volar, un planador, un avió, amb els motors parats, sense la intervenció de cap altra força que la de la gravetat i les aerodinàmiques de l’atmosfera.
  1. figuradament Trobar-se (una cosa) sobre algú o alguna cosa com a amenaça. El núvol de melangia que planava sobre aquell grup d’exiliats.


  2. Vegeu també:
    planar1