■ percebre

Etimologia: del ll. percĭpĕre, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu
  1. filosofia i fisiologia animal Copsar mitjançant els sentits externs i interns, exercir la facultat de rebre impressions sensibles tot ordenant-les en unitats de sentit.
  2. Rebre (una quantitat que hom ha de cobrar d’un altre). He percebut de l’administradora la quantitat de mil euros.