■ péixer

Partició sil·làbica: péi_xer
Etimologia: del ll. pascĕre ‘fer pasturar’ 1a font: orígens de la llengua, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fornir d’aliment o pastura algú o alguna bèstia. Em toca péixer el ramat.
    2. especialment Fornir d’aliment donant el menjar a la boca. La mare li ha pascut el dinar.
  2. intransitiu Pasturar.