■ llufa

Etimologia: d’origen onomatopeic i expressiu 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. fisiologia Ventositat produïda sense estrèpit.
    2. fer llufa (una bomba, un petard, etc.) per analogia Cremar-se sense explotar.
    3. fer llufa (una persona o una cosa) figuradament Fallir, no respondre de la manera que hom esperava.
    1. folklore Tros de paper o de drap, generalment en forma de ninot, que hom penja a l’esquena d’algú, per burla, el dia dels Innocents.
    2. penjar (o posar) la llufa (a algú) figuradament Fer-li’n alguna abusant de la seva confiança, de la seva candidesa.
  3. botànica Pet de llop.