■ gràfic
| | gràfica

Etimologia: del ll. graphĭcus, i aquest, del gr. graphikós ‘relatiu a l’escriptura o el dibuix’ 1a font: 1864, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la grafia.
    2. Que representa quelcom per mitjà del dibuix.
  2. adjectiu arts gràfiques Relatiu o pertanyent a la impremta i a altres formes de reproducció mecànica. Indústria gràfica. Arts gràfiques.
  3. adjectiu periodisme Il·lustrat amb fotografies. Revista gràfica. Periodisme gràfic.
    1. masculí Representació per mitjà del dibuix.
    2. masculí especialment estadística Dibuix representatiu d’un conjunt de dades estadístiques.
    3. masculí economia Representació en un eix de coordenades de l’evolució de les cotitzacions borsàries d’un valor en un període de temps, tenint en compte el volum de contractació.
    4. masculí matemàtiques Subconjunt del producte cartesià A×B de dos conjunts.
    5. femení matemàtiques Gràfic.
    6. gràfic de control estadística Representació cronològica d’observacions relatives a mostres tretes d’un procés industrial per tal de controlar les característiques del producte.
  5. adjectiu figuradament
    1. Dit clarament, vívidament, fent veure les coses com si estiguessin dibuixades. Una expressió gràfica.
    2. per extensió Un autor gràfic.
  6. estructura gràfica petrografia Textura de les roques magmàtiques, en les quals grossos cristalls d’un mineral enclouen cristallets d’altres minerals, amb una certa regularitat geomètrica en la forma i l’orientació.