■ frau1

Partició sil·làbica: frau
Etimologia: del ll. fraus, fraudis ‘mala fe; engany’ 1a font: 1271
    masculí
  1. Acció d’enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d’ell.
  2. dret Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure’n un profit a costa de l’estat o d’altri.
  3. dret civil Intenció de perjudicar algú o d’aprofitar-se d’un error seu en benefici propi.
  4. dret fiscal Acció de falsejar les declaracions al fisc o d’acomplir actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d’eludir les obligacions fiscals.
  5. dret civil Acció feta emparant-se en una llei per eludir-ne una altra, sia de l’ordenament jurídic del mateix país, sia d’un altre.
  6. en frau de creditors dret civil Dit del negoci jurídic que pot ésser objecte de rescissió quan el deutor ha defugit les seves obligacions i no pot satisfer els crèdits.


    7. Vegeu també:
    frau2