■ fluix | fluixa

Partició sil·làbica: fluix
Compareu: les acc. 3, 4 i 5 amb flux
Etimologia: del ll. fluxus, -a, -um ‘fluid; fluix; feble’, participi de fluĕre ‘fluir’; el subst. fluix ‘vessament abundant d’un líquid normal o patològic’ prové del subst. ll. fluxus, -us, íd. 1a font: s. XII
  1. adjectiu
    1. Que no tiba. Tesar un cable fluix. Corda fluixa.
    2. Que no estreny o no prem fort. Un llaç fluix. Un cargol fluix.
    3. Que no és ben fix, ben ferm; trontolladís. Un eix fluix.
    4. anar fluix de ventre Evacuar amb molta freqüència.
    5. fluix de boca (o de llengua) Bocafluix, bocamoll.
    6. fluix de molles Que deixa escapar sovint ventositats o que xerra massa.
    7. tenir un cargol fluix No tenir seny complit.
  2. adjectiu
    1. Poc fort. Una tela fluixa. Un cop fluix. Un vent fluix. Una veu fluixa. Un color fluix. Un vi fluix. Ja no faig llit, però encara estic molt fluix.
    2. per extensió Que no arriba al grau d’abundància, de profit, d’intensitat, etc., que caldria. Enguany la collita serà fluixa. L’estiu havia estat fluix i l’hivern es presentava magre. Darrerament la venda és molt fluixa.
    3. per extensió Que no arriba al nivell de qualitat, de rendiment, etc., que caldria. Un treball fluix. Un estudiant fluix. Un jugador fluix.
    4. figuradament Poc ferm, mancat de tremp, que cedeix fàcilment. És un home molt fluix de caràcter. Ànim fluix.
    5. Moderat. Les nostres exigències són força fluixes.
    6. [usat adverbialment] Estireu fluix. Parla molt fluix.
    7. fonètica, fonologia Dit de la consonant, generalment sonora o lenis, caracteritzada pel fet de repartir l’energia articulatòria global entre el sector bucal i el faringi.
  3. masculí fisiologia i patologia
    1. Vessament abundant i transitori d’un líquid normal o patològic.
    2. fluix biliós Diarrea que conté una gran abundància de bilis.
    3. fluix blanc Leucorrea.
    4. fluix de sang Disenteria.
    5. fluix de ventre Diarrea.
  4. masculí figuradament Un fluix de paraules.
  5. masculí indústria tèxtil Defecte, en forma de bossa, que presenta el tel d’una xarxa quan, en el tissatge, hom pren una major quantitat de fil que la corresponent.
  6. de fluix locució adverbial Sense reflexió, amb lleugeresa. Obra massa de fluix.