■ fila

Etimologia: del ll. fila, pl. neutre del ll. filum, ‘fil’ 1a font: s. XIII
    femení
    1. Sèrie de persones o de coses disposades l’una al costat de l’altra o l’una al darrere de l’altra formant una línia recta. Les tropes avançaven en quatre files de vint soldats cadascuna. A l’escola ens fan posar en fila. Arrenglereu-vos en doble fila. Una fila de butaques. Seure a primera fila.
    2. plural per extensió organització militar Exèrcit. Atacar les files enemigues.
    3. plural per extensió organització militar Servei militar. Incorporar-se a files.
    4. matemàtiques Filera horitzontal d’una matriu.
    5. de segona (o tercera, o quarta) fila locució adjectiva De poca categoria. Un actor de segona fila.
    6. en fila índia L’un darrere l’altre. Per l’estretor del camí, havíem d’anar en fila índia.
    1. Cara, aspecte, d’una persona. Fer bona fila, mala fila.
    2. especialment Mal aspecte d’una persona. Quina fila que fa!
  3. agricultura
    1. Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors. Al Camp de Morvedre és anomenada també roll.
    2. Sequiola.
  4. fusteria Cairat de fusta de pi del mercat de Tortosa, d’uns 30 pams de llargària.
  5. informàtica En tota disposició d’elements discrets en dues posicions perpendiculars (matrius, taules, perforacions en cintes o fitxes, etc.), conjunt d’elements al llarg d’una d’elles, especialment l’horitzontal (si aquest terme hi té sentit), contrastant amb els de l’altra direcció (que componen la columna).