■ fe1

Etimologia: del ll. fĭdes, íd., amb evolució mig frenada per influx eclesiàstic 1a font: s. XII, Hom.
    [plural fes] femení
  1. religió i filosofia Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
  2. Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l’experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o es realitzarà. Jo tinc fe en ell. Tenia molta fe en aquell metge. Una persona digna de fe. Presta fe a tothom. Té fe en les plantes remeieres. No prestar fe als rumors. Tenir fe en el triomf de la justícia.
    1. Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Guardar la fe donada. Mancar a la fe jurada.
    2. Adhesió a algú o perseverança a no mancar-li per una obligació que hom té envers ell; fidelitat. El vassall devia fe al seu senyor. Guardar la fe conjugal.
    3. Honorabilitat en virtut de la qual hom és mereixedor de confiança, de crèdit. Ho jura per sa fe. Us ho prometo a fe de rei.
    4. Seguretat, garantia, que hom dona de la certesa o l’autenticitat d’alguna cosa.
    5. a fe (o a fe de Déu [o de cristià, o de món, etc.], o a bona fe, o per ma fe, etc.) Fórmules de jurament o d’afirmació rotunda i emfàtica. A fe que és veritat!
    6. donar fe locució verbal dret Exercitar la fe pública.
    7. donar fe locució verbal dret Certificar.
    8. donar fe locució verbal dret Assegurar una cosa que hom ha vist.
    9. fe de baptisme dret canònic Certificació de baptisme.
    10. fe de vida dret Certificat expedit per l’autoritat competent que acredita l’existència d’una persona.
    11. fe pública dret Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i borsa, cònsols, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i llur contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari.
    12. fer fe locució verbal Ésser suficients, per ells mateixos, una declaració o un escrit, perquè hom cregui allò que afirmen.
    13. fer fe locució verbal Servir de prova.
  4. heràldica Moble que representa dues mans en faixa que s’encaixen.
    1. història de les religions Cos de doctrina, conjunt de dogmes o de veritats fonamentals, d’una religió o d’una confessió. Fe budista, fe cristiana, fe protestant.
    2. per extensió Qualsevol concepció del món, preferentment de caire filosòfic, tot i que no reconegui cap dimensió religiosa. La fe marxista.
    3. de fe catolicisme Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de creure.
    1. bona fe Bona intenció. Anar de bona fe.
    2. bona fe dret civil Convicció que una persona té que fa o posseeix una cosa amb dret legítim.
    3. mala fe Mala intenció.
    4. mala fe dret civil Malícia amb la qual hom fa, posseeix o deté alguna cosa.
  7. banda de la fe història Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.


    8. Vegeu també:
    fe2