■ ètic1
| | ètica

Etimologia: del ll. ethĭcus, i aquest, del gr. ēthikós, der. de ē͂thos ‘costum, caràcter’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ètica.
  2. adjectiu Que es capté segons els principis de l’ètica i els sentiments, els deures, etc., que en deriven; moral.
  3. femení
    1. Conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes. Ètica professional. Actua sense cap mena d’ètica.
    2. filosofia Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
    3. ètica de situació filosofia Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
    4. ètica mèdica biologia, medicina i filosofia Bioètica.



    4. Vegeu també:
    ètic2