■ enllaçar

Etimologia: de llaç 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Ajuntar dues o més coses formant llaç o llaços. Enllaçava les cintes les unes amb les altres.
    2. pronominal Els lligaboscs s’enllaçaven amb la vinya salvatge.
  2. transitiu
    1. Establir un enllaç entre dues coses o més.
    2. informàtica Interconnectar (un document o una part d’aquest) amb altres mitjançant un enllaç.
  3. transitiu Agafar amb el llaç, especialment un cavall indòmit.
  4. pronominal
    1. Casar-se.
    2. Emparentar-se dues famílies per mitjà d’un o de més casaments.