encloure

Accessory
Partició sil·làbica: en_clou_re
Etimologia: del ll. includĕre, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    verb [p p enclòs -osa]
    1. transitiu Fer que alguna cosa resti agafada per dues coses que tendeixen a tocar-se. Li vaig encloure el dit amb la porta.
    2. pronominal M’he enclòs els dits amb la porta.
  1. transitiu Contenir, comprendre, implicar. Aquest esdeveniment enclou molts ensenyaments.