■ destituir

Partició sil·làbica: des_ti_tu_ir
Compareu: l’acc. 2 amb cessar 3
Etimologia: del ll. destituĕre, íd. (v. constituir) 1a font: 1398, Metge
    verb transitiu
  1. Privar d’alguna cosa. Destituir de protecció. Destituir algú dels seus béns.
  2. Desposseir d’un càrrec, d’una col·locació. Ha estat destituït del càrrec que tenia. Destituir un funcionari.