■ contenció1

Partició sil·làbica: con_ten_ci_ó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. contentus, -a, -um, participi de continēre ‘contenir’
    femení
    1. Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit. Un mur de contenció.
    2. Acció de contenir allò que tendeix a desajuntar-se.
  2. figuradament La contenció de les passions.


    3. Vegeu també:
    contenció2