■ consol

Etimologia: de consolar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Acció de consolar o de consolar-se;
    2. l’efecte.
  2. Persona o cosa que consola. És un consol de veure que encara hi ha gent complidora.
  3. tenir mal consol (d’algú) Rebre’n mals tractes.