■ combregador2 | combregadora

Etimologia: de combregar1 i -dor2
  1. adjectiu cristianisme
    1. Que es troba en estat de combregar, d’ésser sagramentat per malaltia.
    2. Que té capacitat moral per a combregar.
    3. estar combregador Estar per morir.
  2. masculí
    1. Lloc on hom combrega.
    2. especialment En els convents de monges, sala on reben la comunió per la reixeta que dona a l’església.


    3. Vegeu també:
    combregador1