■ bufet2

Etimologia: del fr. buffet, íd., d’origen incert, possiblement onomatopeic com el del cat. bufar
    masculí
  1. Moble on és desat el parament de taula del menjador (vaixella, tovalles, coberts, etc.).
  2. Estudi o despatx d’un advocat.
  3. alimentació, indústries alimentàries
    1. Taula assortida de menges preparades, dolces o salades, fredes o calentes, amb begudes o sense, que se serveix en una festa o en un restaurant.
    2. bufet lliure Bufet en autoservei en què per una quantitat fixa hom pot tastar tants plats com desitja.



    4. Vegeu també:
    bufet1
    bufet3