■ branc

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Branca grossa.
  2. Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.
  3. obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell. Branc d’entrada. Branc de sortida.