■ bram1

Etimologia: de bramar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Crit d’ase.
    2. per extensió Crit d’altres animals.
  2. Crit fortíssim, eixordador.
  3. Soroll intens del vent tempestuós, de la mar avalotada.


    4. Vegeu també:
    bram2