biot2

Partició sil·làbica: bi_ot
Homòfon: viot
Etimologia: del nom del físic francès J.-B. Biot (1774-1862)
    masculí metrologia
  1. [símbol Bi] Abampere.
  2. Unitat de polarització rotatòria en les substàncies òpticament actives.


    3. Vegeu també:
    biot1