■ banda1

Etimologia: del fr. bande, fr. ant. bende, íd., i ‘faixa, bena’, del mateix origen que el cat. bena, és a dir, del frànc. binda, íd. 1a font: c. 1420
    femení
    1. Cinta ampla, tros llarg, d’una certa amplària, de drap, de paper, de cuir, de metall, etc.
    2. banda magnètica electroacústica Cinta magnètica.
    1. Tot el que s’estén sobre un espai llarg i relativament estret.
    2. banda sonora cinematografia Part lateral de la cinta cinematogràfica reservada al so (música, sorolls, paraules).
  3. anatomia Formació anatòmica estreta i allargada.
    1. física Qualsevol dels intervals finits compresos dins del domini de valors d’una magnitud física.
    2. banda de freqüències (o simplement banda) telecomunicacions Interval de freqüències comprès entre dues freqüències límit.
  5. heràldica
    1. Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre fins a l’inferior sinistre.
    2. en banda Dit de les peces llargues posades en la direcció diagonal pròpia de la banda, i dels mobles col·locats en aquesta mateixa direcció.
  6. histologia Zona més o menys obscura que hom observa al sarcòmer.
  7. jocs d’entreteniment Vora elàstica que envolta la taula de billar.
  8. pesca Cadascuna de les dues peces de xarxa que prolonguen l’embut d’un art de ròssec de fons.
  9. banda cromosòmica genètica Regió cromosòmica definida i de tinció característica que permet d’identificar els diferents cromosomes i detectar possibles anomalies estructurals.
  10. bandes llombardes arquitectura Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.


    11. Vegeu també:
    banda2
    banda3