■ arreu2

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: de arrear
    masculí
  1. Eina agrícola arrossegada per una cavalleria.
    1. plural Ornaments, guarniments, especialment de vestir.
    2. plural Guarniments de les bèsties de sella o de tir.
    3. plural Efectes, instruments, accessoris, necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d’un aparell, etc.
    4. singular Conjunt d’arreus.



    3. Vegeu també:
    arreu1