verb transitiu credere. Crec el que em dius, credo quel che tu mi dici. || fam [obeir] ubbidire. || [considerar] credere, stimare, giudicare, reputare. || [imaginar-se] credere, immaginare, presumere, supporre, immaginare, pensare. Ella creu que vindran, lei crede che verranno. || crec que no (o que sí) credo di no (o di sì). || creient (o tot creient) que con la convinzione che, convinto che. || creure de fluix (o de lleuger) credere facilmente, essere credulone -a. || creu-t'ho! fam sì, domani! || creu-t'ho que ci credi tu che. Creu-t'ho que hi anirà, ci credi tu che ci vada. || ésser de creure essere credibile (o pensabile, o probabile). || fer creure [una cosa] dare a (o far) credere. || ja ho crec! lo credo bene!, senz'altro!, senza dubbio!, chiaro!
verb intransitiu credere. Creure en Déu, credere in Dio. Creure en l'amistat, credere nell'amicizia. Creure en les bruixes, credere alle streghe.
verb pronominal credere tr. Això no m'ho crec, non ci credo. || pensare tr, credere tr. Em creia que estaves malalt, credevo che eri (o fossi) ammalato. || creure's credersi, pensare di essere, ritenersi, reputarsi. || creure's qui sap què credersi un grand'uomo, credersi di essere chissà chi (o che cosa). || n'hi ha per no creure-s'ho non pare vero, sembra impossibile.
verb intransitiu credere. Creure en Déu, credere in Dio. Creure en l'amistat, credere nell'amicizia. Creure en les bruixes, credere alle streghe.
verb pronominal credere tr. Això no m'ho crec, non ci credo. || pensare tr, credere tr. Em creia que estaves malalt, credevo che eri (o fossi) ammalato. || creure's credersi, pensare di essere, ritenersi, reputarsi. || creure's qui sap què credersi un grand'uomo, credersi di essere chissà chi (o che cosa). || n'hi ha per no creure-s'ho non pare vero, sembra impossibile.