Pronúncia: əmfilá
-
verb transitiu
-
[una agulla]
enfiler.
- [perles, pedres, etc] enfiler.
- figuradament [traspassar] embrocher, enfiler, enferrer.
- [lligar en fila] attacher.
- cadascú per on l'enfila (les enfila) figuradament i popularment à chaque fou sa marotte. verb transitiu i intransitiu
- figuradament [un camí] (s')enfiler, emprunter tr. verb pronominal
- [pujar] grimper intr. S'ha enfilat al faig, il a grimpé sur un hêtre.
-
botànica
grimper intr.
L'heura s'enfila pels troncs de les pomeres, le lierre grimpe aux troncs des pommiers .
• [amb esforç] monter intr, gravir avec peine intr. -
figuradament [socialment]
monter,
gravir.
S'ha anat enfilant ràpidament, il a gravi les échelons rapidement .
• [irritar-se] s'emporter, s'emballer, s'irriter. Quan parla de pressa, sempre s'enfila, quand il parle vite, il s'emporte toujours.