Pronúncia: kɾəmá
-
verb intransitiu
- [consumir-se] brûler.
- [un llum] brûler.
- [ésser molt calent] être brûlant -e. La sopa crema, la soupe est brûlante. El front li crema, son front est brûlant.
- figuradament [de passió] brûler, bouillir, être dévoré -e. verb transitiu
- brûler. Cremar papers, brûler des papiers.
- [matar] brûler. Cremar de viu en viu, brûler vif.
-
[el sol]
brûler,
griller.
El sol ha cremat els sembrats, le soleil a brûlé les semis .
- [la gelada] rôtir.
- [un àcid] brûler.
- [un menjar] brûler.
- figuradament [irritar] irriter, agacer.
- haver-n'hi més que un foc no en cremaria figuradament i popularment y en avoir beaucoup. verb pronominal
- brûler intr. El paller es va cremar, le pailler a brûlé.
- [menjar] brûler intr, être brûlé -e. La carn s'ha cremat, la viande a brûlé (est brûlée).
- [fer-se una cremada] se brûler.
- jocs d'entreteniment brûler intr. Ja et cremes!, tu brûles!
- figuradament [irritar-se] s'emporter, se faire du mauvais sang, se faire de la bile.
- posaria la mà al foc i no em cremaria figuradament je mettrais ma main au feu.