sostreure

    [pp: sostret -a] verb transitiu
  1. [treure una part] sustraer, substraer.
  2. [emparar-se, robar] sustraer (o substraer).
  3. matemàtiques sustraer (o substraer), restar.
    4. verb pronominal
  4. sustraerse (o substraerse). Sostreure's a una obligació, sustraerse a una obligación.