-
verb transitiu
- [tenir un coneixement, una habilitat] saber. Saber llegir i escriure, saber leer y escribir. Sap conduir, sabe conducir.
- [una notícia] saber, enterarse de. Vaig saber la notícia, supe (o me enteré de) la noticia.
- [conèixer] conocer, saber de. Sé una casa per llogar, conozco (o sé de) una casa para alquilar.
- saber, conocer. Saps els motius del seu refús?, ¿sabes los motivos de su negativa?
- [haver après] saberse pron, saber. Aquest actor no sap el seu paper, este actor no se sabe su papel.
- [entendre] saber, entender. No sé què vols dir, no sé qué quieres decir.
- a saber (o és a saber) [fórmula introductòria] a saber, es a saber, es decir. Les ciències naturals, és a saber, la física, la química, la biologia..., las ciencias naturales, a saber, la física, la química, la biología...
- aneu a saber [no se sap mai] vete a saber.
- com tothom sap como es sabido.
- doncs ja ho saps! ¡conque ya lo sabes!
- fer saber [comunicar] hacer saber.
- i jo què sé? (o i què sé jo?) ¡qué sé yo!, ¡yo qué sé!
- i tant que ho sé! ¡lo sabré yo!, ¡si lo sabré yo!
- no saber a què atenir-se no saber uno a qué atenerse.
- no saber a qui recórrer no saber a quién acudir.
- no saber algú el que es fa familiarment no saber alguien lo que hace (o lo que se hace), no saber por dónde anda (o se anda, o por dónde va).
- no saber el que s'empesca (o s'empatolla) figuradament no saber lo que se pesca.
- no saber on ficar-se no saber dónde meterse.
- no saber on girar-se [per un excés d'ocupacions] ir de cabeza.
- no saber per on agafar-ho figuradament no saber por dónde cogerlo (o agarrarlo).
- no me'n sé (o se'n sap, o ens en sabem, etc) avenir ¡no salgo de mi (o no sale de su, o no salimos de nuestro, etc) asombro!
- no sap amb qui se les heu figuradament i familiarment no sabe con quién se las gasta.
- no sap amb qui se les heu figuradament i familiarment no sabe con quién está hablando.
- no sap de què se les heu figuradament i familiarment no sabe lo que se pesca.
- no sap el que es diu [dir bestieses] no sabe lo que dice (o lo que se dice).
- no sé com raro. Avui estic no sé com, hoy me encuentro raro.
- no sé quin (o quina) no sé qué. Li va receptar no sé quin remei, le recetó no sé qué remedio.
- no se sap mai! ¡vete a saber!, quién sabe!, ¡nunca se sabe!
- que jo sàpiga que yo sepa, al menos que yo sepa.
- què saps tu! ¡tú qué sabes!
- qui sap quién sabe, Dios sabe. Aquests diners venen qui sap d'on, este dinero viene quién sabe de dónde.
- no en sabia res no sabía nada.
- qui sap quants figuradament i familiarment [molts] quién sabe cuántos.
- qui sap si [potser] quién sabe si, a lo mejor.
- saber amb tots els ets i uts saber de pe a pa, saber al dedillo (o de corrido).
- saber arreglar-se-les familiarment saber arreglárselas.
- saber de saber de. Sap de rellotgeria, sabe de relojería.
- saber de [conèixer] saber de, conocer. Sé d'un restaurant on es menja molt bé, sé de un restaurante donde se come muy bien.
- saber-la llarga (o molt llarga) figuradament [ésser molt astut] saber más que siete, sentir (o ver) crecer la hierba.
- sabran qui soc jo! ¡van a saber quién soy yo!
- tot i saber que a conciencia de que, sabiendo que, a sabiendas de que.
- ves a saber! [no se sap mai] ¡vete a saber! verb intransitiu
- [tenir gust] saber. Aquest llard sap a ranci, esta manteca sabe a rancio (o sabe rancia).
- saber bé (o saber bo) [ésser agradable] saber bien.
- saber greu [lamentar una cosa] saber mal, sentirlo. Li sap molt greu que no hi hagis anat, le sabe muy mal que no hayas ido allí. Em sap greu, lo siento. verb pronominal
- saberse. Tot acaba sabent-se, todo acaba por saberse.
- saberse. Se sap la lliçó de memòria, se sabe la lección de memoria.
Vegeu també:
saber2