resistir

    verb intransitiu
  1. [oposar resistència] resistir. Resistiren a l'enemic, resistieron al enemigo.
    2. verb transitiu
  2. [aguantar] resistir, aguantar, soportar. No resisteixo les seves impertinències, no resisto sus impertinencias.
  3. usat absolutament resistir, aguantar. Ha resistit molt, ha resistido mucho.