repercutir

    verb intransitiu
  1. [produir reflex, eco] repercutir, reflejarse pron. Els raigs del sol repercuteixen en el mirall, los rayos del sol repercuten en el espejo.
  2. figuradament repercutir. La malaltia repercutí en el seu caràcter, la enfermedad repercutió en su carácter.
  3. verb transitiu
  4. medicina repercutir.