esbandir

    verb transitiu
  1. [roba, plats, etc] enjuagar, aclarar. Esbandeix-li els cabells, enjuágale el cabello.
    2. verb pronominal
  2. enjuagarse, aclararse. S'esbandeix les mans, se enjuaga las manos.
  3. [escampar-se] alborotarse. Se li esbandien els cabells, se le alborotó el pelo.
  4. figuradament i familiarment [desempallegar-se] desembarazarse, librarse.