[traspassar]
ensartar.
Enfilar algú amb una espasa, ensartar a alguien con una espada.
[lligar fent fila]
atar.
Enfila els tomàquets i els penjarem, ata los tomates y los colgaremos.
figuradament [un camí, etc]
enfilar.
Va enfilar el carrer major, enfiló la calle mayor.
cadascú per on l'enfilafiguradament
cada loco con su tema.
verbintransitiu
figuradament [un camí, etc]
enfilar.
Enfilàrem cap al pont, enfilamos hacia el puente.
verbpronominal
[pujar]
subirse,
encaramarse.
S'ha enfilat a l'arbre, se ha subido al árbol.
[una planta]
trepar intr.
[pujar amb esforç]
subir intr.
S'enfilava pendent amunt com si res, subía cuesta arriba como si nada.
figuradament
encaramarse,
ascender intr,
elevarse.
A poc a poc s'ha anat enfilant i avui ocupa un alt càrrec, poco a poco ha ido ascendiendo y hoy ocupa un alto cargo.
figuradament [irritar-se molt]
acalorarse,
subirse por las paredes.
Discutint s'enfila, i no sap el que es diu, se acalora discutiendo y no sabe lo que se dice.