-
masculí
- anatomia cabeza f. Donar-se un cop al cap, darse un golpe en la cabeza.
- [intel·ligència] cabeza f, caletre fam, pesquis fam. Tenir cap, tener cabeza.
- [capital] cabeza f. Cap de municipi, cap de comarca, cabeza de municipio, cabeza de comarca.
- [individu] cabeza f. Dos caramels per cap, dos caramelos por cabeza.
- [de bestiar] cabeza f.
- [vida] cabeza f. Demanar el cap d'algú, pedir la cabeza de alguien.
- [part més alta] cabeza f. El cap d'una muntanya, la cabeza de una montaña.
- [part anterior] cabeza f.
- [d'un martell, mall, etc] cabeza f.
- [extrem] cabo. El cap d'una corda, el cabo de una cuerda.
- [d'una biga] cabeza f.
- geografia cabo.
- heràldica jefe, frente.
- indústria tèxtil [tros de roba] cabeza f.
- a què treu cap...? ¿a qué viene...?
- a l'altre cap del món figuradament i familiarment [molt lluny] al fin del mundo, en el quinto infierno.
- abaixar (o acotar) el cap agachar (o bajar, o doblar) la cabeza.
- aixecar (o alçar) el cap figuradament [superar dificultats] alzar (o levantar) cabeza.
- al cap de al cabo de, a la vuelta de.
- al cap de poc [poc després] al poco, a poco de.
- al cap i a la fi (o al cap i a l'últim, o al cap darrer) al fin y al cabo, en fin de cuentas, después de todo.
- amagar el cap sota l'ala figuradament [inhibir-se] esconder (o meter) la cabeza bajo el ala.
- amb el cap baix (o cot, o jup) cabizbajo, con la cabeza baja.
- amb el cap ben alt [amb dignitat] con la cabeza bien alta.
- amb el cap descobert [sense barret] con la cabeza descubierta.
- anar de cap per avall (o anar cap per avall) figuradament i familiarment andar manga por hombro (o patas arriba).
- anar amb el cap sota l'ala figuradament [desanimat] estar alicaído (o cabizbajo).
- anar calent de cap figuradament i familiarment [anar begut] ir cargado (o borracho), estar hecho una cuba.
- anar el cap enfora figuradament [rodar] írsele a uno la cabeza.
- anar-hi el cap en alguna cosa jugarse la cabeza (o el cuello) en algo.
- anar-se'n amb les mans al cap [resultar perjudicat] salir con las manos en la cabeza.
- anar-se'n (o fugir) del cap alguna cosa irse algo de la cabeza.
- assentar-se-li a algú el cap familiarment [posar seny] sentar la cabeza. A aquest noi ja se li ha assentat el cap, este chico ya ha sentado la cabeza.
- assentir amb el cap asentir con la cabeza.
- ballar pel cap [recordar vagament] rondar por la cabeza.
- cap atòmic tecnologia cabeza atómica.
- cap baix (o cot) cabizbajo, con las orejas gachas.
- cap blanc [cabells blancs] cabello canoso.
- cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd) cabeza vacía (o hueca, o a pájaros, o llena de pájaros, o de chorlito).
- cap buit (o d'ase, o de carbassa) [curt d'enteniment] cabeza dura.
- cap d'ala [eminència] personalidad.
- cap d'any día de año nuevo, día primero de año.
- cap d'any [aniversari] aniversario, cabo de año. Avui és el cap d'any de la seva mort, hoy es el aniversario de su muerte.
- cap d'ase ictiologia [Eutrigla gurnardus] lira.
- cap de brot botànica flor (o fruto) terminal.
- cap de llinyol [de sabater] trozo de bramante (o cordel).
- cap de mort [d'un esquelet] calavera.
- cap de mort arts gràfiques cabeza de muerto.
- cap de mort [carn de bou, de porc] babilla.
- cap de núvol nube de verano.
- cap de partit [població] cabeza de partido.
- cap de peça [d'un teixit] cabeza.
- cap de platja, de pont ciències militars cabeza de playa, de puente.
- cap de setmana fin de semana.
- cap de taula [lloc d'honor] cabecera de la mesa.
- cap de turc cabeza de turco.
- cap d'olla zoologia [Globicephala sp] calderón.
- cap magnètic electricitat cabezal magnético.
- cap per a lligar cabo suelto.
- cap per amunt cabeza arriba.
- cap per avall cabeza abajo, boca abajo.
- cap per avall [desordenat] patas arriba.
- cap per cap [tant per tant] por el mismo precio, en igualdad de circunstancias.
- cap roig ictiologia [escórpora] cabracho, raño.
- caps blancs botànica [Alyssum maritimum] mastuerzo marítimo.
- caps d'ase botànica [tomanyí] cantueso, tomillo borriquero, hierba de san Juan.
- caure de cap caer de cabeza, dar de cabeza en el suelo.
- començar de cap i de nou figuradament i familiarment [hacer] borrón y cuenta nueva. Per mi, comencem de cap i de nou, por mí, borrón y cuenta nueva. Caldrà començar de cap i de nou, habrá que hacer borrón y cuenta nueva.
- d'un cap a l'altre de uno al otro extremo.
- d'un cap a l'altre de la terra de un extremo al otro de la tierra, en toda la redondez de la tierra, a lo largo y ancho de la tierra.
- de cap de cabeza.
- de cap a cap (o de cap a peus) figuradament [completament] de cabo a rabo, de pies a cabeza.
- de cap a cap (o de cap a peus) figuradament [perfecte] de pies a cabeza, hecho y derecho. És un senyor de cap a peus, es un señor de pies a cabeza.
- de cap i de nou figuradament [des del principi] desde el principio, de nuevo.
- donar cap [a un projecte] llevar a cabo.
- dur al cap [projectar] tener en la mente.
- dur de cap duro de entendederas (o de mollera).
- dur de cap [tossut] de cabeza dura.
- dur de cap una cosa tener el propósito (o la intención) de hacer una cosa.
- escalfar-se el cap figuradament i familiarment [preocupar-se] calentarse la cabeza, calentarse (o devanarse) los sesos.
- ésser un cap calent figuradament ser caliente de cascos.
- estar malament del cap andar mal de la cabeza.
- estar tocat del cap figuradament estar tocado de la cabeza, andar mal de la cabeza.
- fer aixecar (o alçar) el cap a algú figuradament hacer levantar la cabeza a uno.
- fer ballar el cap a algú llevar (o traer) a uno de cabeza.
- fer el cap viu estar al tanto.
- fer perdre el cap hacer perder el juicio, volver tarumba.
- fer un cap nou familiarment romperle a uno los huesos (o un hueso).
- fer volar el cap a algú figuradament i familiarment [matar] levantar (o saltar) la tapa de los sesos a uno.
- inflar (o omplir) el cap a algú (amb idees) figuradament hinchar (o calentar) la cabeza a alguien, llenarle la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento).
- inflar (o omplir) el cap figuradament i familiarment [donar la llauna] darle a uno dolores de cabeza.
- jugar-s'hi el cap familiarment [apostar] jugarse la cabeza (o el cuello).
- lligar caps figuradament atar cabos.
- mal cap mala cabeza.
- no alçar (o aixecar) el cap figuradament no alzar (o levantar) cabeza.
- no cabre una cosa al cap figuradament no caber una cosa en la cabeza.
- no deixar caps per lligar no dejar cabo suelto.
- no perdre el cap figuradament [conservar la serenitat] no perder la cabeza.
- no saber pas per quin cap agafar-ho figuradament no saber por dónde agarrarlo (o cogerlo).
- no tenir cap ni centener (o peus) figuradament [ser absurd] no tener pies ni cabeza.
- no treu cap a res no conduce a nada (o a ninguna parte).
- omplir el cap de cascavells figuradament i familiarment levantar de cascos.
- passar pel cap a algú alguna cosa [acudir-se-li] pasarle (o pasársele) una cosa a alguien por la cabeza.
- pel cap alt como mucho, a lo más, todo lo más, como máximo, a lo sumo.
- pel cap baix por lo menos, como mínimo.
- per cap [repartiment] por cabeza, por barba.
- per un cap [guanyar o perdre] por una cabeza.
- perdre el cap [per algú] perder la cabeza, beber los vientos por.
- posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) [marejar, atordir] calentarle a alguien la cabeza.
- posar-se-li (o ficar-se-li) a algú una cosa al cap ponérsele (o metérsele) a alguien una cosa en la cabeza.
- prendre de cap d'esquila familiarment coger ojeriza (o manía, o tirria).
- pujar a algú alguna cosa al cap [els diners, la fama] subírsele a alguien una cosa a la cabeza.
- rodar el cap dar vueltas la cabeza, írsele a uno la cabeza.
- rompre's (o trencar-se) el cap familiarment romperse (o quebrarse) la cabeza.
- saber de cap a peus (o saber pel cap dels dits) saber al dedillo.
- seure al cap de taula estar a la cabecera de la mesa.
- tallar (o llevar) el cap cortar la cabeza.
- tants caps tants barrets figuradament cada maestrillo tiene su librillo, tantos hombres, tantos pareceres, tantas seseras, tantas monteras.
- tenir el cap a tres quarts de quinze figuradament i familiarment [estar distret] estar en Babia (o en las Batuecas, o en la inopia, o en la nubes, o en la luna), tener la cabeza a las once.
- tenir el cap ben clar tener la cabeza muy clara, estar en su pleno conocimiento (o en su sano juicio).
- tenir el cap espès (o carregat) tener la cabeza como un bombo (o embotada, o pesada).
- tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) [no tenir seny] tener pájaros en la cabeza (o tener la cabeza llena de pájaros, o tener la cabeza a pájaros).
- tirar-s'hi de cap figuradament [arriscar-se] echarse al agua.
- trencar el cap a algú figuradament i familiarment retorcer a uno el pescuezo.
- trencar-se el cap figuradament [cavil·lar] romperse la cabeza.
- treure cap a conducir a. A què treu cap?, ¿a qué conduce?
- treure el cap sacar la cabeza, asomarse. Treure el cap per la finestra, asomarse a la ventana.
- treure el cap figuradament [començar a sortir] sacar la cabeza, apuntar, asomar. Sembla que l'hivern ja treu el cap, parece que el invierno saca la cabeza. El blat ja treu el cap, el trigo ya asoma.
- treure's una cosa del cap quitarse algo de la cabeza.
- treure a algú una cosa del cap quitar a alguien una cosa de la cabeza.
- val més ésser cap de lluç que cua d'estruç (o val més ésser cap d'arengada que cua de lluç [o de pagell, o de rajada]) más vale (o mejor) ser cabeza de ratón que cola de león, más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón.
- venir al cap venir a la cabeza (o a la mente).
- volar-se el cap figuradament i familiarment [suïcidar-se] levantarse (o saltarse) la tapa de los sesos. masculí i femení
- [persona] jefe -fa, cabeza. Cap de bàndol, de la tribu, jefe de banda, de la tribu. La cap del departament de vendes, la jefa del departamento de ventas.
- [d'un llinatge] cabeza.
- alt cap ciències militars alto mando.
- cap de claca teatre jefe de clac, primer alabardero.
- cap de corda [alpinisme] cabeza (o primero) de cordada.
- cap de dansa [capdanser] maestro de baile, primer bailarín.
- cap de dansa figuradament [capdavanter] amo del cotarro.
- cap de dol [en un enterrament] presidencia del duelo.
- cap de família (o de casa) cabeza de familia.
- cap de govern [president] jefe de gobierno.
- cap de llinatge cabeza de linaje.
- cap de negociat jefe de negociado.
- cap de sèrie esports cabeza de serie.
- cap d'esquadra ciències militars jefe de escuadra.
- cap d'estació ferrocarrils jefe de estación.
- cap d'estat jefe de Estado.
- cap de taula [en un àpat] el que preside la mesa.
- cap rapat [f cap rapada] cabeza rapada.
- en cap locució adjectiva jefe, en jefe. Conseller en cap, consejero jefe.
Vegeu també:
cap2
cap3