Accessory
Etimologia: del ll. remittĕre, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
-
verb
- transitiu Perdonar una falta, una pena, un deute, etc.; condonar. Remetre les ofenses rebudes. Remetre una culpa.
-
transitiu
- Deixar de fer, de judicar, una cosa perquè sigui feta en un altre temps, perquè sigui judicada per altri. Remetre una cosa a la discreció d’algú.
- literatura Fer una remissió a un altre lloc d’un llibre.
-
transitiu
- Fer passar una cosa de mans d’una persona a mans d’altri. L’oncle ens ha remès un paquet amb fruita.
- Trametre.
- intransitiu Perdre part de la seva intensitat. La febre ja comença a remetre.
- pronominal Atenir-se. Remetre’s a les instruccions rebudes.