remetre

Accessory
Etimologia: del ll. remittĕre, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb
  1. transitiu Perdonar una falta, una pena, un deute, etc.; condonar. Remetre les ofenses rebudes. Remetre una culpa.
  2. transitiu
    1. Deixar de fer, de judicar, una cosa perquè sigui feta en un altre temps, perquè sigui judicada per altri. Remetre una cosa a la discreció d’algú.
    2. literatura Fer una remissió a un altre lloc d’un llibre.
  3. transitiu
    1. Fer passar una cosa de mans d’una persona a mans d’altri. L’oncle ens ha remès un paquet amb fruita.
    2. Trametre.
  4. intransitiu Perdre part de la seva intensitat. La febre ja comença a remetre.
  5. pronominal Atenir-se. Remetre’s a les instruccions rebudes.