Es mostren 88933 resultats

vanitas*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vanitas</title>

Pronúncia: bánitas
Etimologia: [mot llatí]
femení [plural vanitates] art Composició pictòrica, generalment una natura morta, que per mitjà d’objectes simbòlics representa la caducitat de la vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la ineluctabilitat de la mort, habitual en la pintura holandesa, francesa i espanyola del segle XVII.

vanitas*

femení plural vanitates art Composició pictòrica, generalment una natura morta, que per mitjà d’objectes simbòlics representa la caducitat de la vida, la fugacitat dels plaers terrenals i la ineluctabilitat de la mort, habitual en la pintura holandesa, francesa i espanyola del segle XVII
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanitat</title>

Etimologia: del ll. vanĭtas, -ātis ‘buidor; vanitat’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Qualitat de va. La vanitat dels plaers del món.
  2. Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents. Una persona carregada de vanitat. Tenir una vanitat insuportable.

■ vanitat

femení Qualitat de va La vanitat dels plaers del món Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents Una persona carregada de vanitat Tenir una vanitat insuportable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanitós
| vanitosa

■ vanitós
| vanitosa

adjectiu Que té molta vanitat per extensió Que denota vanitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanitosament

■ vanitosament

adverbi Amb vanitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vano

■ vano

masculí colloquialment ventall 1 2 i 1 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vànova


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vànova</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. td. galnăpe ‘flassada’, resultant segurament d’una combinació de dos sinònims llatins gaunăcum, gausăpa ‘mantell’, d’origen oriental, segurament iranià 1a font: 1179
femení Cobrellit d’abric i d’ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit amb serrell.

■ vànova

femení Cobrellit d’abric i d’ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit amb serrell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanover
| vanovera

■ vanover
| vanovera

masculí i femení Persona que fa vànoves o en ven
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vantar-se

■ vantar-se

verb pronominal Vanar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vapor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vapor</title>

Etimologia: del ll. vapor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. física
    1. Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica.
    2. punt de vapor Punt d’ebullició.
    3. vapor saturat En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta.
  2. especialment
    1. Vapor d’aigua.
    2. bany de (o en) vapor terapèutica i higiene Nom genèric donat als banys en què hom recorre al vapor d’aigua, com la sauna o el bany turc.
  3. per extensió
    1. tecnologia Vapor d’aigua utilitzat com a força motriu. Cotxes moguts amb vapor.
    2. construcció naval Vaixell de vapor.
    3. obsolet indústria tèxtil Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal com funcionaven amb màquina de vapor.
    4. màquina de vapor ferrocarrils Locomotora de vapor.
  4. plural
    1. Accessos hipocondríacs o histèrics, atribuïts pels antics a l’exhalació d’humors morbosos que hom suposava que naixien als hipocondris o a la matriu i pujaven al cervell.
    2. vapors del vi Efectes del vi al cap, atribuïts a les exhalacions de l’alcohol que hom suposava que pujaven de l’estómac cap al cervell.

■ vapor

masculí física Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica punt de vapor Punt d’ebullició vapor saturat En un recinte tancat o que es pugui considerar com a tal, dit del vapor d’una substància que és en equilibri amb la fase líquida d’aquesta especialment Vapor d’aigua bany de o en vapor terapèutica i higiene Nom genèric donat als banys en què hom recorre al vapor d’aigua, com la sauna o el bany turc per extensió tecnologia Vapor d’aigua utilitzat com a força motriu Cotxes moguts amb vapor construcció naval Vaixell de vapor obsolet…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vaporació

■ vaporació

femení indústria tèxtil Vaporatge
Traducció