Es mostren 88933 resultats

vancomicina

vancomicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic produït per Streptomyces orientalis , emprat especialment contra els estafilococs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vàndal
| vàndala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vàndal</title>

Etimologia: nom d’un poble germànic saquejador de Roma
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals.
  2. masculí i femení
    1. història Individu d’un poble germànic, instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica (segles IV i V).
    2. figuradament Persona donada al vandalisme.

■ vàndal
| vàndala

adjectiu Relatiu o pertanyent als vàndals masculí i femení història Individu d’un poble germànic, installat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s’escampà per l’Europa meridional i el nord d’Àfrica segles IV i V figuradament Persona donada al vandalisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vandàlic
| vandàlica

■ vandàlic
| vandàlica

adjectiu Vàndal Relatiu o pertanyent al vandalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vandàlicament

■ vandàlicament

adverbi D’una manera vandàlica, amb vandalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vandalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vandalisme</title>

Etimologia: del fr. vandalisme, íd., creat pel bisbe francès Henri Grégoire (1750-1831), adherit a la Revolució Francesa, per designar els destructors de tresors religiosos 1a font: 1839, DLab.
masculí Tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància, les obres de la civilització, les coses belles, etc.

■ vandalisme

masculí Tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància, les obres de la civilització, les coses belles, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vandellossenc
| vandellossenca

vandellossenc
| vandellossenca

adjectiu i masculí i femení De Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vanejar</title>

Etimologia: de va 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Vagar amb el pensament, variejar.
    2. Pensar o dir coses vanes. Sembla que digui coses assenyades, però en realitat vaneja.
  2. Mostrar vanitat. Si vaneges, molta gent et tindrà en mala consideració.
  3. patologia Perdre les forces un membre. Em sentia vanejar les cames.

■ vanejar

verb intransitiu Vagar amb el pensament, variejar Pensar o dir coses vanes Sembla que digui coses assenyades, però en realitat vaneja Mostrar vanitat Si vaneges, molta gent et tindrà en mala consideració patologia Perdre les forces un membre Em sentia vanejar les cames
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vanessa


<title type="display">vanessa</title>

femení entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids (Vanessa sp), que inclou papallones d’ales fistonejades i colors vistosos.

vanessa

femení entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids Vanessa sp , que inclou papallones d’ales fistonejades i colors vistosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vaníl·lic
| vaníl·lica

■ vaníl·lic
| vaníl·lica

adjectiu Tret de la vainilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vanil·lina

■ vanil·lina

femení química orgànica Aldehid aromàtic que ocorre en diversos vegetals, especialment en les càpsules de la vainilla, que té la fórmula C 8 H 8 O 3
Traducció