Es mostren 88933 resultats

■ vagar2

■ vagar2

verb intransitiu Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc Vagar pels carrers per extensió Vagar els núvols pel cel figuradament Deixar vagar els pensaments Vegeu també vagar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vàgara


<title type="display">vàgara</title>

Etimologia: del fr. vaigre o bègre ‘planxa usada per al revestiment interior d’un vaixell’, i aquest, probablement del neerl. weger, íd.
    femení construcció naval
  1. Cadascuna de les planxes angulars paral·leles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc.
  2. Secció obliqua d’una embarcació.
  3. Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus.

vàgara

femení construcció naval Cadascuna de les planxes angulars paralleles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc Secció obliqua d’una embarcació Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagareig

■ vagareig

masculí Acció de vagarejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagarejar</title>

Compareu: vaguejar
Etimologia: de vagar1 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
  1. Errar a la ventura. Vagarejà per tot Europa, decidint en cada moment què fer.
  2. Estar ociós, passar temps vagarós. Des que la van despatxar de la feina que vagareja. Vagarejava pel port, sense saber què fer.

■ vagarejar

verb intransitiu Errar a la ventura Vagarejà per tot Europa, decidint en cada moment què fer Estar ociós, passar temps vagarós Des que la van despatxar de la feina que vagareja Vagarejava pel port, sense saber què fer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarívol
| vagarívola

■ vagarívol
| vagarívola

adjectiu Que vagareja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarívolament

■ vagarívolament

adverbi Vagarejant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarós
| vagarosa

■ vagarós
| vagarosa

adjectiu De lleure No em resta gaire temps vagarós Vagarívol, ociós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarosament

■ vagarosament

adverbi D’una manera vagarosa Vagarívolament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagarro
| vagarra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagarro</title>

Etimologia: no és gaire segur que sigui der. de vagar, sobretot perquè els der. en -arro es formen gairebé només sobre substantius; més aviat sembla un paral·lel de abegot (v. aquest mot) i la variant bagot (-ot i -arro, sufixos pejoratius, tots dos), amb v- per influx de vagar2, verb adient al mascle de l’abella 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení Dropo, gandul.
  2. masculí entomologia Abellot.

■ vagarro
| vagarra

masculí i femení Dropo, gandul masculí entomologia Abellot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagassejar

■ vagassejar

verb intransitiu Fer el dropo
Informació complementària
Traducció