Es mostren 88933 resultats

vag-

vag-

Forma prefixada del mot llatí vagus , que significa ‘vague, indefinit’ Ex vaguectomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vaga</title>

Homòfon: baga, vague
Etimologia: de vagar1 1a font: 1315
    femení
  1. sociologia i relacions del treball
    1. Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Fer vaga, declarar-se en vaga.
    2. vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball.
    3. vaga de fam ciències polítiques Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
    4. vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament i les instruccions de treball, amb la qual cosa es frena el ritme de treball.
  2. estar en vaga (una cosa) No fer-la servir.

■ vaga

femení sociologia i relacions del treball Aturada collectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball Vaga general Fer vaga, declarar-se en vaga vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball vaga de fam ciències polítiques Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions vaga de zel Vaga que consisteix a complir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagabund
| vagabunda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vagabund</title>

Etimologia: del ll. td. vagabundus, -a, -um, íd. 1a font: 1377
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Gent vagabunda. Un vagabund.
    2. Dropo, gandul.
  2. adjectiu per extensió Vida vagabunda.

■ vagabund
| vagabunda

adjectiu i masculí i femení Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament Gent vagabunda Un vagabund Dropo, gandul adjectiu per extensió Vida vagabunda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagabundejar

■ vagabundejar

verb intransitiu Fer vida de vagabund Des que va tenir aquell desengany, vagabundejava Dropejar, gandulejar No vagabundegis i vine a ajudar-nos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagabunderia

■ vagabunderia

femení Habitud de vagabundejar Droperia, ganduleria Vida de vagabund
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagal

■ vagal

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent al nervi vague
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagament

■ vagament

adverbi D’una manera vaga, no definida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagància

■ vagància

femení Fet de vagar, de no estar ocupat en res
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagant

■ vagant

adjectiu Que vaga, ociós clergue vagant literatura Goliard antigament Vacant béns vagants dret civil Béns vacants, que es troben sense cap titular de domini
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vagar1

■ vagar1

verb intransitiu Vacar Tenir temps, algú, de fer alguna cosa Ara que em vaga, t’ho faré jo mateix A veure quan us vagarà d’endreçar aquests llibres Vegeu també vagar 2
Informació complementària
Traducció