Es mostren 88933 resultats

vacil·lació

vacil·lació

vacil·lant

vacil·lant

vacil·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacil·lar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vacillare ‘oscil·lar’ 1a font: s. XIV, Metge
Body
    verb intransitiu
    1. Moure’s lleugerament d’ací d’allà per manca d’estabilitat. Tot ell vacil·lava en caminar.
    2. per extensió Tremolar una llum, una flama, etc., sofrir variacions ràpides, estar a punt d’apagar-se.
  1. figuradament Una cosa no material ésser inestable, poc ferma, etc. La seva memòria vacil·lava. Vacil·lar la fe.
  2. figuradament Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar davant una alternativa.

vacil·lar

vacu
| vàcua

vacu
| vàcua

vàcuament

vàcuament

vacuïtat

vacuïtat

vacum

vacum

vacuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vacuna</title>

Accessory
Etimologia: del cast. vacuna, íd., der. de vaca 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení terapèutica
  1. Limfa provinent d’algun animal afectat del vaccí i que, injectada en l’organisme humà, l’immunitza contra la verola.
  2. per extensió Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions. Vacuna trivalent, tetravalent, polivalent.

vacuna

vacunació

vacunació

Informació complementària

vacunador
| vacunadora

vacunador
| vacunadora