■ vampir
| | vampira

Etimologia: del fr. vampire (d’on passà a les altres llengües romàniques), i aquest, de l’al. Vampir, pres de l’hongarès vampir, comú amb el serbocroat vampir i amb parònims en altres llengües eslaves que podrien remuntar al turc uber ‘bruixa’ 1a font: 1864, DLab.
  1. masculí i femení
    1. mitologia i etnografia Persona ja morta, però que és imaginada com a àvida i necessitada de xuclar la sang d’altres durant la nit, amb la qual cosa mantindria una vida com mig d’ultratomba i guanyaria alhora per a aquesta els qui han estat víctimes seves.
    2. figuradament Persona que explota cruelment els altres.
  2. masculí zoologia
    1. Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, de règim hematòfag.
    2. fals vampir Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels quiròpters, de la família dels megadermàtids (Megaderma sp), d’orelles grosses, soldades entre elles, i cua curta o absent.