■ vàlid
| | vàlida

Etimologia: del ll. valĭdus, -a, -um ‘fort, potent, de valor’ 1a font: 1393
    adjectiu
  1. Que val, que té eficàcia, que presenta les condicions necessàries per a ésser tingut en consideració. L’àrbitre no ha donat el gol com a vàlid. Un argument vàlid.
  2. dret civil Que té efectes jurídics. Un contracte que no és vàlid.