■ valedor1
| | valedora

Homòfon: belador
Etimologia: de valer1 1a font: 1129
    masculí i femení
  1. Persona que n’empara, n’ajuda o en protegeix una altra.
  2. història
    1. Persona que donava ajut a un altre en general.
    2. Persona que sortia fiador per altri.
    3. Persona que formava part d’un mateix partit o facció en lluita.
    4. Còmplice i encobridor d’un delicte.



    3. Vegeu també:
    valedor2