vàgara

Etimologia: del fr. vaigre o bègre ‘planxa usada per al revestiment interior d’un vaixell’, i aquest, probablement del neerl. weger, íd.
    femení construcció naval
  1. Cadascuna de les planxes angulars paral·leles a la quilla d’un vaixell de ferro o d’acer que, posades entre les varengues o entre les quadernes, en reforcen el buc.
  2. Secció obliqua d’una embarcació.
  3. Llistó de fusta llarg, estret i vincladís que, clavat per dintre, de popa a proa i a diferents alçades, a les quadernes d’un vaixell de fusta en construcció, serveix per a mantenir-les en la posició convenient fins que hom hi posa les cintes i els baus.