■ vagar2

Homòfon: vegà
Etimologia: del ll. vagare, íd. 1a font: c. 1460
    verb intransitiu
  1. Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc. Vagar pels carrers.
  2. per extensió Vagar els núvols pel cel.
  3. figuradament Deixar vagar els pensaments.



    4. Vegeu també:
    vagar1