■ vagar1

Homòfon: vegà
Etimologia: del ll. vacare ‘estar buit, ociós’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Vacar.
  2. Tenir temps, algú, de fer alguna cosa. Ara que em vaga, t’ho faré jo mateix. A veure quan us vagarà d’endreçar aquests llibres!



    3. Vegeu també:
    vagar2