■ vagabund
| | vagabunda

Etimologia: del ll. td. vagabundus, -a, -um, íd. 1a font: 1377
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que va errant d’un lloc a l’altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Gent vagabunda. Un vagabund.
    2. Dropo, gandul.
  2. adjectiu per extensió Vida vagabunda.