■ reservat | reservada

Etimologia: del ll. reservatus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que guarda reserva. Un home molt reservat.
  2. adjectiu Que exigeix reserva o secret. Informes reservats.
  3. adjectiu
    1. Que és reservat o ha d’ésser reservat.
    2. pecat (o cas) reservat dret canònic Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic, limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
  4. masculí Lloc reservat a determinades persones. Van dinar en un reservat del restaurant.