■ disparar

Etimologia: de l’ant. desparar, der. de parar, és a dir, ‘fer cessar d’estar parat’ 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Fer que (una arma) llanci el projectil. Disparar una escopeta.
    2. transitiu Fer sortir llançat (un projectil), amb una arma. Disparar una fletxa, un tret.
    3. pronominal L’escopeta es disparà de sobte.
    4. pronominal per extensió Posar-se en funcionament un mecanisme, engegar-se. Vigila la màquina, que es dispararà.
  2. pronominal figuradament
    1. Engegar-se a monologar, generalment per esbravar-se. No el coneixia de res i es va disparar a explicar-me la seva vida.
    2. Rompre a parlar, a cridar, a riure, etc., amb exaltació.