■ característic | característica

Etimologia: de caràcter 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que pertany al caràcter, que constitueix o revela el tret distintiu d’una persona o d’una cosa, peculiar. Propietats característiques d’un element. Distintiu característic.
  2. femení Tret, qualitat o propietat per què una cosa es distingeix. Una substància que té tal i tal característica. La característica d’un temps verbal.
  3. femení informàtica Enter a què cal elevar la base, en la notació de coma flotant, per a obtenir la part entera del nombre representat.
  4. femení matemàtiques Part entera d’un logaritme decimal.
  5. masculí i femení teatre Actor especialitzat en la interpretació de personatges d’edat o que requereixen una certa transformació.
  6. corba característica
    1. electrònica Corba que representa la relació entre dues o més magnituds referents al funcionament d’un element, component, transductor, dispositiu electrònic, etc.
    2. tecnologia Corba determinada experimentalment que representa les variacions d’una de les variables d’una màquina, aparell, motor, etc., en funció d’una altra.