Vés al contingut
verb intransitiu
-
callar,
callarse pron.
-
figuradament
callar,
callarse pron.
Callar el mar, els ocells, callar el mar, los pájaros.
-
a callar!
familiarment
¡a callar!
-
calla!
[exclamació]
¡calla!,
¡calle!
Calla... si avui és diumenge!, ¡calla... si hoy es domingo!
-
callar i fer la seva
callar y apañar,
obrar a la chita callando.
-
calleu!
¡cállense!,
¡silencio!
-
fer callar
[algú]
hacer callar.
-
que calleu!
familiarment
¡a callarse!
-
qui calla consent
quien calla otorga.
verb transitiu
-
callar,
callarse pron.
Callar una veritat, callar (o callarse) una verdad.